Presentació de la segona edició del llibre de Vicent Torrent “La Musica Popular”

Dijous 16 de maig al Centre Cultural la Beneficència La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació presentarà la segona edició de ‘La música popular’, de Vicent Torrent. En l’acte, participarà Jordi Reig, codirector de les col·leccions de música del Magnànim. El pròleg d’ambdues edicions ha sigut escrit per Antonio Ariño, director de l’Institut de Ciències Socials i de la Cultura del Magnànim. En acabar la presentació, els assistents podran presenciar un concert del grup de música tradicional Aljub. L’entrada serà gratuïta fins a completar l’aforament.

La nova publicació conserva l’essència de la primera edició, però, incorpora una introducció a la segona edició que recull les actualitzacions més notables en el món de la música tradicional valenciana al passat recent. L’escriptor i músic explica que, durant les darreres dècades, la música tradicional ha fet una crescuda molt forta i s’ha triplicat la dedicació de la gent a fer la música popular del país. Així, Torrent creu que “és un bon moment per a publicar aquest llibre perquè hi ha molts projectes madurs i altres més nous que van fent camí, i les reflexions d’aquest llibre poder ser-los de molta utilitat. La majoria de les premisses d’aquest llibre són rellevants en aquest moment”.

En aquest llibre, l’autor convida el lector a recórrer els escenaris de la música tradicional valenciana i, a més, legitima críticament l’actitud de la societat cap a ella. Tanmateix, la societat ja no és la mateixa que apareix al llibre, però el missatge ara cobra una dimensió diferent que interpel·la a la societat actual a valorar aquesta expressió artística com un objecte cultural que mereix ser preservat pel seu valor estètic i perquè està connectat amb l’expressió de la identitat col·lectiva.

Torrent conclou afirmant que “dins de la música tradicional del país el més progressiu és fer fusions des de la tradició valenciana amb altres tradicions populars mediterrànies amb les que hi ha un llenguatge comú. Això, és clar, sense oblidar el mestissatge amb altres gèneres novedosos, la qual cosa és molt saludable perquè suposa utilitzar en la creació musical contemporània el llenguatge de la tradició”.