Buscar

Ens ha deixat VICENT BORONAT I GUARDIOLA

En aquest moment de dolor per la pèrdua d’un ser estimat, amic i referent en la música tradicional. La FVDiT vol rendir-li un xicotet homenatge reproduint un articule extret del “Llibret” “Percusionistes tradicionals Valencians un deute històric” editat per la Barraca “Quina Fumaguera” en el 2021

VICENT BORONAT I GUARDIOLA
Per a nosaltres, qualsevol persona que es dedique o s’haja dedicat a conrear la
música tradicional i en concret la de tabal i dolçaina mereix tot el nostre respecte,
tota la nostra estima i, per descomptat, tot el nostre suport. No obstant això, no és
menys cert que hi ha persones amb les que hem tingut una relació més estreta i
per diverses raons, especialment, però, musicals. És el cas de Vicente Boronat
i Guardiola del que volem fer menció especial en la mesura que ens va obrir la
seua casa perquè puguerem entrevistar-lo amb la finalitat de deixar constància
de la seua història.


El fill del dolçainer Vicent Boronat i Pérez i de Teresa Guardiola, Vicent Boronat i
Guardiola, va nàixer el 10 de setembre de 1945 i als 12 anys va començar a tocar
el tabalet de forma autodidacta. Amb aquest instrument acompanyava el pare
i al germà a diferents poblacions i actes: cercaviles, nanos i gegants, danses,
processons…
Ens contà que la família podia, fins i tot, repartir-se en diferents poblacions per
cobrir les necessitats musicals de vàries festes al mateix temps.
Com a curiositat també ens va dir que en les festes dels pobles es contractaven
l’orquestra i el tabal i la dolçaina per al ball. Quan l’orquestra feia un descans, el
ball no s’aturava: el continuaven el dolçainer i el tabaleter.

El tabaleter/dolçainer Vicent Boronat i Guardiola i Eva Ortiz. Entrevista a Callosa d’en Sarrià. 1 de març de 2020.Fotografia d‘Andone Garcia,


Segons ens contava, Vicent, a son pare li agradava que ell l’acompanyara al
tabalet perquè era qui millor sabia “dur-li el ritme” i qui més li omplia. Sobre els
19 anys, son pare li va dir: “ja és hora que aprengues a tocar la dolçaina” i li’n
va ensenyar. Posteriorment compaginava ambdós instruments. En faltar el pare,
l’any 1984, fa parella musical amb el seu germà, Jaume Boronat i Guardiola.
Tocaven indistintament ambós instruments.
Terminològicament diu “palillos” a les baquetes. Segons ens explica les baquetes
són més primetes i es gasten per a la caixa de la banda de música. Vicent també
ens recorda la curiosa descripció del ritme de l’arrancà: “la rata te pel, la rata te
pel…”.

Premonitòria foto de l’any 2003. Qui ens anava dir que s’emparentarien aquestes dues famílies i que la nissaga pot continuar amb la neta del tabaleter Vicent Boronat (al centre de la foto)i neboda carnal de Julian (a l’esquerra ). Foto col·lecció d’Oscar Llópis

Article extret del “Llibret” “Percusionistes tradicionals Valencians un deute històric”
Imagenes del mateix “llibret”, Ôscar Llopis, Eva Ortiz.
Gràcies a Eva Ortiz i Gàlvez per tota la documentació aportada.

Comparteix

FVDIT PRODUCCIONS

Música i Territori--- vol. 1

Primer disc de la col·lecció de discos anomenats Musica i Territori un projecte de la FVDiT. En aquest primer lliurament estan representades les comarques de...

Ràdio
Podcast

Benvinguts a les emissions de XIRIMITA Ràdio

Punt de trobada de la música al voltant dels nostres instruments més tradicionals.

Buscar